El nou Projecte de Llei del Medicament amplia el marc assistencial i obliga a revisar què construeix realment el valor d’una oficina de farmàcia.

El Consell de Ministres va aprovar el 21 de juliol el Projecte de Llei dels Medicaments i Productes Sanitaris i el remetrà a les Corts Generals per iniciar-ne la tramitació parlamentària. Convé subratllar-ho: encara no som davant d’una llei definitivament aprovada. Tanmateix, el text assenyala amb claredat cap a on evoluciona el sistema farmacèutic i quines capacitats adquiriran un pes creixent durant els pròxims anys.

La reforma substituirà el marc vigent des del 2015 i aborda qüestions que van des del proveïment de medicaments estratègics fins als nous models de finançament i preus. Per a l’oficina de farmàcia, incorpora, a més, una transformació especialment rellevant: regula la dispensació no presencial i el lliurament a domicili quan una situació clínica, de dependència, discapacitat o vulnerabilitat dificulti el desplaçament del pacient.

No planteja una venda a distància ordinària. Manté la responsabilitat del centre dispensador i exigeix garanties de traçabilitat, conservació, transport i atenció farmacèutica. Precisament aquí rau el canvi de fons: la farmàcia amplia la seva capacitat d’atenció sense perdre el vincle professional que la diferencia de qualsevol canal merament logístic.

La proximitat deixarà de mesurar-se únicament en metres

Tradicionalment, la ubicació ha estat un dels principals factors de valoració d’una oficina de farmàcia. L’entorn, la població assignada de facto, els fluxos de vianants, la presència de centres sanitaris i l’accessibilitat continuen sent determinants. Res no indica que hagin de deixar de ser-ho.

El que comença a canviar és el significat de proximitat.

Una farmàcia serà pròxima no només perquè el pacient hi pugui arribar caminant, sinó perquè tindrà capacitat per mantenir la continuïtat de l’atenció quan aquest desplaçament no sigui possible. Per fer-ho amb garanties necessitarà processos, tecnologia, coordinació, protocols interns i una organització capaç d’assumir noves modalitats de dispensació sense degradar l’atenció presencial.

Per tant, dues farmàcies situades en entorns semblants poden presentar nivells de preparació molt diferents. La diferència estarà en allò que no sempre s’observa en entrar al local: qualitat de les dades, traçabilitat, distribució de responsabilitats, relació amb els pacients, capacitat logística i consistència operativa.

La traçabilitat es converteix en una capacitat empresarial

El projecte exigeix que el lliurament no presencial preservi les condicions del medicament durant tot el recorregut. Això obliga a pensar qui valida la dispensació, com es registra, quins controls acompanyen el transport, com s’acredita el lliurament i de quina manera es garanteix la intervenció farmacèutica.

La traçabilitat deixa així de ser una obligació aïllada per convertir-se en una arquitectura de confiança.

Des de la perspectiva del valor d’una farmàcia, aquesta capacitat és significativa. Una oficina que documenta correctament els seus procediments, manté dades consistents i pot demostrar com gestiona cada fase ofereix més seguretat que una altra el funcionament de la qual depèn de pràctiques informals o del coneixement exclusiu del titular.

En una operació de compravenda, aquesta diferència importa. El comprador no adquireix únicament una facturació històrica. Adquireix una organització que haurà de continuar funcionant l’endemà de la transmissió.

El seguiment farmacoterapèutic guanya centralitat

El Projecte de Llei reforça l’ús racional del medicament, la revisió dels tractaments, l’adherència i el seguiment farmacoterapèutic. Això consolida una evolució que el sector coneix bé: la farmàcia comunitària té un paper assistencial que va molt més enllà de lliurar un producte.

Quan aquest paper s’integra de manera sistemàtica en l’operativa, genera relacions més profundes amb els pacients, millora la continuïtat del servei i reforça el posicionament de la farmàcia dins de la seva comunitat. També exigeix temps, formació, eines i una distribució interna de la feina que permeti prestar aquests serveis sense fer recaure tota l’estructura sobre el titular.

El valor futur d’una farmàcia dependrà, cada vegada més, de la seva capacitat per convertir aquesta funció assistencial en un model organitzat, mesurable i transferible.

El proveïment torna a situar-se al centre

La creació de la figura del medicament estratègic i el reforç de les obligacions de comunicació d’existències davant d’emergències de salut pública reflecteixen una altra preocupació estructural: la continuïtat del subministrament.

Per a una oficina de farmàcia, gestionar el proveïment ja implica analitzar rotacions, immobilitzat, mancances, alternatives i necessitats reals de la seva població. Un marc més exigent farà encara més important disposar de sistemes fiables, criteris de compra i una lectura rigorosa de l’estoc.

No es tracta d’acumular. Es tracta de conèixer amb precisió quins medicaments són crítics, quins riscos de ruptura existeixen i com respondre sense deteriorar la tresoreria ni el servei.

La regulació també modifica allò que ha d’analitzar un comprador

Si el projecte avança durant la seva tramitació parlamentària, l’avaluació d’una farmàcia haurà d’incorporar preguntes noves. Disposa de processos traçables? Pot organitzar un lliurament a domicili justificat amb garanties? El seu equip té funcions definides? El sistema de gestió ofereix informació fiable? Existeix una relació assistencial documentada o tot depèn de la memòria del titular?

Aquestes qüestions no substitueixen l’anàlisi econòmica, fiscal, jurídica o comercial. La completen.

Una farmàcia amb una bona ubicació i xifres atractives pot amagar una estructura difícil de transferir. Una altra, potser menys cridanera a primera vista, pot haver construït una organització preparada per adaptar-se al nou marc assistencial i regulador.

La diferència entre totes dues no sempre apareix en el compte de resultats. Apareix quan s’estudia la qualitat real del negoci.

A Pullman acompanyem compradors i venedors d’oficines de farmàcia amb una visió integral de l’operació. Analitzem els números, però també l’estructura que permet sostenir-los, perquè el valor d’una farmàcia no depèn únicament del que ha facturat. Depèn de la seva capacitat per continuar sent rellevant en el sistema sanitari que ve.

Estàs pensant a comprar, vendre o valorar una oficina de farmàcia?

Parlem-ne abans de prendre una decisió que mereix ser analitzada des de tots els angles.